Saltar a continguts

PATRONAT DE LA UNIVERSITAT

Navegació

Menú principal

Contextualització històrica

Façana principal de la Universitat (foto Jordi Prat)

Acabada la Guerra de Successió, Felip V va accedir a la proposta dels comuns de Cervera de tenir una universitat a la ciutat i en va signar el decret d’erecció l’11 de maig de 1717. La Universitat de Cervera esdevé, de fet, l’únic centre d’estudis superiors de Catalunya després d’haver estat suprimides les sis universitats existents. El nou poder borbònic s’assegurava així el control sobre l’ensenyament superior al Principat. 

La construcció, segons plànols de l’arquitecte militar Francesc Montagut, modificats dos anys més tard per l’enginyer militar francès Alexandre de Rez, es va prolongar entre els anys 1718 i 1804.  

La Universitat de Cervera és, sens dubte, una de les obres més monumentals de l’arquitectura civil catalana de tot el segle XVIII. El seu conjunt s’organitza al voltant de dos patis separats per la capella o paranimf, amb un esplèndid retaule barroc d’alabastre de Jaume Padró. Hi destaquen les dues façanes, l’exterior, realitzada en la primera meitat del segle XVIII en estil barroc, que està presidida per una imatge de la Immaculada Concepció rematada per una corona de bronze, símbol de la fundació reial. La façana interior, edificada a la segona meitat del mateix segle, mostra un frontó representant la Saviesa, a més de dos campanars rematats per àligues.  

El primer curs acadèmic va tenir lloc l’any 1740-1741. El moment de màxima esplendor correspon al final del segle XVIII, quan tenia uns 2.000 alumnes. La Universitat va ser l’acadèmia de nombrosos personatges il·lustres com el filòsof Jaume Balmes, el bisbe Fèlix Torres Amat, l’inventor Narcís Monturiol i el polític Joan Prim, entre d’altres.

La presència de la Universitat va suposar un incentiu econòmic per a la ciutat, que va veure augmentada considerablement la seva activitat, tant constructiva com comercial. D’altra banda, la rigidesa de les normes de conducta imposades pel claustre universitari, amb nombroses prohibicions per als estudiants, feia que aquests trobessin refugi en llocs com la taverna i estanc d’Ignàsia Brach, coneguda com la Nàsia Tabaco.

 

Annex: Diptic informatiu  (jpg 145.59KB)