Saltar a continguts

PATRONAT DE LA UNIVERSITAT

Navegació

Menú principal

Notícies

28/02/2014
Cervera acull un destacat Congrés sobre els Decrets de Nova Planta

 

Imatge de complement Ampliar imatge

 Més d’un centenar de persones participen al IX Congrés de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana (CCEPC), que amb el títol “Després de les Noves Plantes: canvis i continuïtats a les terres de parla catalana” té lloc a l’Antiga Biblioteca de la Universitat de Cervera els dies 21 i 22 de febrer.

 

Les dues sessions, divendres i dissabte, s’emmarquen en els actes commemoratius dels fets del 1714 i tracten sobre les conseqüències dels Decrets de Nova Planta als territoris catalans. En total es presenten 30 comunicacions, 9 ponències i una taula rodona, que es poden seguir en directe via streaming a l’enllaç irmu.org/streaming i també a través d’un dispositiu d'Apple a www.omtv.cat/live/ios.html

 

La inauguració del Congrés ha anat a càrrec del director general de Cultura Popular de la Generalitat, Lluís Puig; el paer en cap de Cervera, Ramon Royes; i el president del CCEPC, Josep Santesmasses.

Lluís Puig ha destacat “que la ciutat de Cervera és un referent cultural a l’hora d’organitzar esdeveniments”. De la seva banda, el paer en cap, Ramon Royes, ha remarcat la importància d’acollir esdeveniments com aquest congrés, que porta un centenar de persones a la ciutat, que pernocten i consumeixen als establiments locals”. A més, ha aprofitat per animar els historiadors assistents a “conèixer i difondre els estudis de Josep M. Llobet que desmenteix la lleialtat de la ciutat de Cervera a Felip V”.

La conferència inaugural, amb el títol “Els Decrets de Nova Planta: lleis de Castella o experiment absolutista?”, ha anat a càrrec d’Agustí Alcoberro, director del Museu d’Història de Catalunya i doctor en Història de la Universitat de Barcelona.

 

Segons els organitzadors del Congrés (la CCEPC, l’Institut Ramon Muntaner, la Fundació Pública Institut d’Estudis Ilerdencs, la Paeria de Cervera i la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans), l’objectiu de les jornades “és promoure i posar en comú la recerca feta des de la perspectiva del món local sobre el que va significar la ruptura de les Noves Plantes, allà on van ser aplicades, i sobre la transcendència de les transformacions polítiques, econòmiques, socials i culturals que van viure i protagonitzar al llarg del segle XVIII les successives generacions de persones que habitaren el conjunt dels territoris de parla catalana, atenent als canvis i les continuïtats”.